Ciutat de Iesso: Museu i Parc arqueològic
Les arrels de Guissona es troben en l’antiga ciutat romana de Iesso.
D’aquesta població fundada entre els segles II i I aC n’és visitable el conjunt arqueològic format pel Museu de Guissona Eduard Camps i el Parc arqueològic. Visitant aquest conjunt patrimonial únic a Ponent, passejareu per carrers mil·lenaris i podreu conèixer el desenvolupament de la civilització romana en les nostres terres. Aquest és un espai viu, en constant recerca, amb un gran projecte pedagògic per poder arribar a tots els públics.
Més informació a www.museudeguissona.cat
Fonts del poble i safareigs
Conjunt monumental de finals del s XVIII que es conserva amb tots els seus elements: les canelles d’omplir càntirs, les de rentar verdures, el pou i els safareigs per rentar la roba. La font principal està formada per 5 canelles que trobem cobertes per la volta. Tradicionalment s’utilitzaven per omplir els càntirs per beure. Com a curiositat es diu que l’aigua que rajava per aquesta canella tenia propietats sagrades i curatives. Cada safareig tenia un ús: el primer servia per rentar la roba, i el segon per esbandir-la. L’aigua sobrera s’aprofitava per al rec dels horts. Sembla, que la forma actual de la base dels safareigs es de finals del XIX.
Van ser declarats bé cultural d’interès local (BCIL) l’any 2006.
Portal de l'Àngel
Des del s XI al XV, Guissona fou una vila emmurallada amb tres portals d’accés: el de l’Àngel, el de Sant Roc i el de Sant Sebastià, dels quals només se’n conserva aquest, el de l’Àngel. Compta amb la porta d’entrada amb arc de mig punt, adovellat de 270 cm d’ample. Just a sobre hi trobem una fornícula amb la figura de l’Àngel, i per damunt una estructura emmerletada clarament defensiva. Amb el pas dels anys ha sofert diverses modificacions. Actualment és un dels accessos a la vila, iniciant la zona exclusiva per a vianants.
Plaça del Vell Pla
Antigament s’anomenava Plaça Firal i s’hi realitzaven fires de bestiar. Aquí van començar les primeres excavacions arqueològiques l’any 1933.
Tram de muralla
A la Plaça del Vell Pla es conserva un tram de les antigues muralles de Guissona, presumiblement d’època baix medieval. Les seues mides son 13 metres de llarg i 3 d’alt, i s’identifica pels seus carreus regulars encoixinats. Formen part de la façana de diferents cases.
Plaça Pere Faiges
Situada dins del nucli històric, al C/ de la Font, a mig camí entre el Portal de l’Àngel i la Plaça Major, s’anomena així en memòria de Pere Fages (1730), un guissonenc que va esdevenir governador de la Baixa Califòrnia. En època medieval, però, s’anomenava plaça del Costell, perquè en ella hi havia un costell o forca damunt d’una torre de poca alçada, on s’hi penjaven els condemnats a mort.
Plaça Major
És la plaça més gran de Guissona. Antigament era un fossar. Quan es va convertir en plaça s’hi publicaven els bans del batlle. Actualment és la plaça major porxada per tres de les seves quatre cares. Hi trobem cases senyorials, com Ca l’Eril (s. XV), una residència particular que va recuperar el seu antic teatre i on actualment s’hi programen espectacles durant tot l’any. La casa que queda a la dreta de la plaça, de la qual només se’n conserva la façana, pertanyia a una família d’indians, que van emigrar a Cuba per la Guerra Civil. Com a curiositat indicar el terra enllosat de la plaça.
Ateneu de Guissona
Edifici modernista construït l’any 1923 situat a la confluència dels carrers Bisbal i raval Bisbal, on antigament hi havia una de les Torres Majors de la muralla medieval, el Portal (avui placeta) de Sant Roc. La façana principal de l’Ateneu té al centre una fornícula a mode de capelleta amb la imatge de Sant Roc per recordar-ne l’origen. La construcció original tenia una sala de ball, i una biblioteca. En l’actualitat alberga el Teatre Ateneu, amb programació estable durant tot l’any, i un restaurant cafeteria.
Noucentisme del Carrer Bisbal
El carrer Bisbal ofereix, a banda i banda, una sèrie de cases noucentistes amb personalitat pròpia: Cal Santaeulària (o Cal Martinet), Cal Plataire, Cal Fidel, entre altres. Les façanes d’aquestes cases mostren els elements típics del moviment noucentista: és per això que trobarem excel·lents treballs de forja, i elements decoratius sinuosos a les façanes.
En aquest tram de carrer trobarem, però, Cal Parissa, renaixentista del s. XVI, amb un elegant arc de mig punt a la façana principal i grans carreus de pedra regulars. La noblesa de l’edifici fa pensar que degué pertànyer a algun personatge de la petita noblesa o a algun comerciant adinerat. En l’actualitat, als baixos s’hi situa l’espai expositiu Grau Pujol. Declarat Bé Cultural d’Interès Local l’any 1986.
Carrer de Sant Magí i Racó de la Família
El carrer de Sant Magí té l’encant dels carrers cuidats per la gent que hi viu. En un dels seus extrems hi ha la capella dedicada a aquest Sant. En l’extrem contrari hi trobem el Racó de la Família, un espai acollidor molt estimat per la gent de Guissona que mostra a la paret la representació en rajola d’una família tradicional de la vila.
Esglesia de Santa Maria i Capella del Claustre
El primer temple que coneixem d’una manera clara que es construeix a Guissona és al segle XI, d’estic romànic, consagrat l’any 1098. Aquest temple arriba a finals del segle XVIII en molt mal estat, pel que el capítol de canonges seculars que vivia aquí decideix enderrocar-la i començar-ne la construcció d’una de nova seguint l’estil arquitectònic que es portava aleshores, que era el Neoclassicisme. Les obres de construcció duraren trenta anys, del 1770 al 1800. Possible obra de l’arquitecte Fèlix Borràs fou construït a partir d’almoines dels senyors del voltant i dels habitants de la pròpia Guissona. Qui no podia aportar-hi diners donava blat i vi, i sinó hi contribuïa amb el seu treball personal. S’hi treballava de dia i de nit. L’església és dedicada a la Assumpció de la Verge. Sorprenen les grans dimensions de l’església per un poble petit com era Guissona.
La primera església coneguda d’estil romànic disposava d’un Claustre amb un pou. En aquest pou és on es trobà la Verge. Aquesta imatge en un primer moment es disposà en una altar dins el mateix claustre on romangué fins a la seva destrucció. A partir d’aquí la imatge quedà semi abandonada, oblidada fins al miracle que portaria a renovar la seva fe i a la construcció d’una capella sumptuosa en el punt on es trobava el claustre. El retaule, d’estil barroc (1698), és l’únic dels 24 que es va salvar sencer de la crema durant la Guerra Civil, amb columnes salomòniques, policromia i daurats. Al cambril s’hi troba la Verge, una talla de pedra del país del s. XIII. La Verge del Claustre es la patrona de Guissona i la seva coronació fou el 17 d’Agost de 1952.
Plaça Bisbe Benlloch: Centre Catòlic i Ajuntament de Guissona
La plaça, tal com avui la veiem, data del 1913, any en que s’enderroca part del que havia estat el palau episcopal. Antigament l’àmbit que ara ocupa eren cases amb corrals i horts. En fer-hi aquest palau quedà un estret carrer entre la casa que avui fa cantonada amb dita plaça i el palau, i quan s’abandonà aquest i amenaçava ruïna, s’anà eixamplant el carreró fins a transformar-se en una regular plaça.
L’actual Ajuntament té el seu origen l’any 1912, quan el bisbe de la Seu va vendre a la vila una part del palau episcopal per destinar-la a Casa de la Vila i a escoles públiques, i es va construir segons formes que el situen a cavall del modernisme i el noucentisme.
El Centre catòlic, que també va ser fruit de la donació del terreny de l’antic palau episcopal per part del bisbe Benlloch, fou construït l’any 1914. Tot i que noucentista també, aquest és un edifici en conjunt més atrevit que el de l’Ajuntament, més clàssic. En l’actualitat és la seu de la colla castellera Margeners de Guissona, i disposa d’una sala de teatre, i un bar restaurant.
Ateneu de Guissona
Edifici modernista construït l’any 1923 situat a la confluència dels carrers Bisbal i raval Bisbal, on antigament hi havia una de les Torres Majors de la muralla medieval, el Portal (avui placeta) de Sant Roc. La façana principal de l’Ateneu té al centre una fornícula a mode de capelleta amb la imatge de Sant Roc per recordar-ne l’origen. La construcció original tenia una sala de ball, i una biblioteca. En l’actualitat alberga el Teatre Ateneu, amb programació estable durant tot l’any, i un restaurant cafeteria.
Sant Felip Neri i Carrer de l'Om
El carrer de l’Om guarda les cases més antigues de Guissona, com Ca n’Argelic, on vivia un apotecari que, per defensar el seu honor davant les acusacions d’infidelitat de la seva esposa, va fer gravar en una llinda de la casa –gairebé difuminat en l’actualitat- el següent escrit:
“Dentro de esta oficina
ningún honor se mengua.
Y por herido de llengua
no tenemos medicina.”
Sant Felip Neri era una capella romànica que s’adossava a l’antic temple romànic de Santa Maria. D’aquesta construcció modesta només en resta la façana oriental amb una porta d’accés i una petita rossasa, quedant convertida en una plaça a l’aire lliure on se celebren actes culturals.
Plaça de Capdevila
Aquest es el punt més alt de Guissona: s’origina i comença a dir-se plaça a primers del segle XVII amb el nom de Plaça Nova i més tard amb el nom de Plaça Nova de Capdevila. Al s. XI, però, disposava una torre o castell de defensa al voltant del qual es van bastir les primeres cases del primitiu nucli medieval. Més tard, la torre faria la funció de presó fins el s. XIX (?). Les darreres reformes de la plaça han eliminat el dipòsit d’aigua construït entorn l’any 1960 proporcionant un ampli espai de joc per a infants.
Carrer del Gueto
Segurament el barri jueu, on s’inclou aquest carrer, dataria dels segles XII-XIII. Aquests barris tenien la seva sinagoga, hospital, carnisseria, forn de pa, i es regien amb el seu propi sistema de lleis. No es barrejaven per res amb la població cristiana. Si bé no se sap del cert que aquí a Guissona hi hagués un jueria amb les característiques anteriorment esmentades, si que existí un nucli més o menys nombrós de jueus. Es pot suposar que aquest nucli estava a la part alta de la vila per dos motius: primer, perquè els jueus acostumaven a habitar els llocs més pobres i isolats de la població, els que no estaven urbanitzats. I segon perquè encara es conserva el nom de C/ del Gueto, que en italià designa barri jueu.
Als Afores
Font de l'Estany
Documentada ja l’any 1222, aquesta font pertanyia al poble de Fluvià, actualment desaparegut. L’aigua que en brollava servia per regar horts, omplir basses i fer funcionar molins del voltant. Dels 5 brolladors que hi ha, amb decoracions estrambòtiques molt desgastades, només funciona la canella del centre. En record de la seva originària funció, trobem el traçat senyalitzat del Camí del Rec, que uneix aquesta font amb la Rambla dels Segadors.
En l’actualitat, aquesta és una zona de pícnic, amb taules, cadires i barbacoes, per on passa el recorregut de la Via Verda de Guissona.
Font de la Salut
Petita construcció que consta d’una gran llosa envoltada d’escala i seients. Coneguda com la Font de Bisbal, l’any 1773 es posà sota l’advocació de la Mare de Déu de la Salut. La seva aigua era considerada com a medicinal. En l’actualitat forma part d’un espai destinat al lleure que conté taules, cadires i barbacoes, així com un Skate park, un circuit de Pump Track i una pista poliesportiva.
Obra de Fluvià
Palau gòtic renaixentista del s. XVI conegut també com a Santa Llúcia, fou manat construir l’any 1505 pel bisbe de la Seu Pere de Cardona, qui, essent cridat a ser bisbe de Tarragona, deixà a mig construir.
Les dependències s’estructuren al voltant d’un pati central de planta quadrada, on s’observen les arrencades de les voltes. A la façana principal hi ha un curiós ull de bou, que correspondria a l’església del palau. Tot l’edifici manté una rica ornamentació a cavall del gòtic tardà i el renaixement, amb motllures, frisos ben decorats, calats i traceries.
Es van fent campanyes per mantenir i consolidar aquest indret tan estimat per la gent de Guissona. En l’actualitat, i durant l’estiu, aquest espai acull concerts i obres de teatre.
Ermita de Sant Pere dels Pastors
Consta als arxius que l’any 1200 ja existia aquesta ermita, una que conserva el seu estil romànic. Diu la tradició que uns pastors estaven guardant els seus ramats quan se’ls aparegué Sant Pere. Els digué que no el temessin i que continuessin vigilant els seus animals sense inquietar-los. Allà on les ovelles s’arremolinessin hi haurien d’aixecar una ermita ja que Déu ho volia així. Cada any per Sant Pere se celebra un aplec en aquest espai, amb una demostració de folklore, i la tradicional coca i mistela.
Ermita de Sant Macari
Església de l’antic poble de Tapioles. Fou construïda segons paràmetres totalment romànics. No se’n coneix la data de construcció però es creu que representa l’únic vestigi de l’enclavament original del poble de Tapioles. S’hi celebrà el culte fins a finals de 1774 quan s’abandonà per decret del bisbe de la Seu, ja que amenaçava d’ensorrar-se.
Ermita de Sant Romà
Capella romànica documentada l’any 1147, d’una sola nau, totalment abandonada i en mal estat. Sant d’Antioquia d’ascendència noble que fou pres i martiritzat per ordre d’Asclipíades. La Via Verda passa per davant d’aquesta ermita, de camí cap al Pou de gel.
Mare de Déu de les Neus i de Sant Miquel de Guarda-Si-Venes
Situada al poble de Guarda-si-venes, nucli agregat a Guissona, aquesta església romànica de petites dimensions i una espadanya, mostra a la façana una rosassa de pedra abocellada, amb traceria gòtica, d’una execució molt refinada que és un exemple fantàstic de l’estil gòtic rural. L’interior és de pedra, d’una sola nau, i conté un altar neogòtic posterior a la Guerra Civil que guarda la imatge de la Mare de Déu de les Neus alletant al seu fill. És un BCIL des de l’any 1986.
Pou del Gel
A la serra de Rubiol hi trobem soterrat un pou de gel dels segles XVII-XVIII. De grans dimensions, 6,90 metres de diàmetre per 7,30 metres d’alçada, està construït amb grans carreus que es van tancant en forma de cúpula, que acaben en una obertura zenital, segurament en origen tapada amb una llosa, obertura necessària per a la funció que havia de desenvolupar: l’extracció del gel.
Al lateral també hi ha una obertura, que serviria per introduir les penques de gel o bé la neu. La seva producció va ser part de la font de finançament de l’Ajuntament.
Cal recordar que el gel no s’utilitzava exclusivament per a conservar sinó també amb finalitats terapèutiques.